I per acabar la meva última entrada, parlaré dels tòpic en relació amb els mitjans de comunicació de masses. Són els següents:
Els defensors de la llengua creuen que una imatge no pot explicar un fet ja que aquest és un estereotip escrit per Marshall McLuhan. Igual que Tusón, en el seu article de “Una imatge NO val més que mil paraules”, i altres autors, defensen que la llengua, ja sigui oralment o escrita, ens explica com són les coses de manera conseqüent i detallada perquè una imatge no pot expressar els sentiments i la realitat de les coses, en canvi, unes paraules poden donar el estímul per a que el nostre cervell pugui imaginar-ho.
Davant de la televisió, el receptor és passiu
Existeixen dos tipus de receptors, el passiu que és el que només rep el missatge, i el receptor actiu que es la persona que no només rep el missatge sinó que el percep, l’emmagatzema i inclús dóna una resposta, intercanviant els rols. Amb això, es pot dir que considerem que totes les persones situades davant d’una televisió són persones que no arriben a entendre el significat d’allò que els estan transmeten i que no són capaços de ser crítics davant d’allò.
La violència vista a la televisió o al cinema, genera violència
La televisió ens dóna uns missatges subliminals que fan que creiem tot el què ens diu la televisió. Doncs, en el cas de la violència passa el mateix, si la televisió produeix molta violència, els receptors (que són passius) imitaran aquest tipus de conducta. Normalment, aquestes conductes afecten més als nens i als adolescents.
La televisió és un mitjà generador de "modes"
Tots sabem que la televisió ens proposa uns estereotips i que tots, tard o d’hora, el seguim degut a la globalització. La gent adulta, o les persones que no són passives davant de la televisió, tenen la possibilitat de ser crítics Però, se sap que els adolescents travessen per etapes de múltiples conflictes interns i on comencen a elaborar els seus valors individuals i supraindividuals, que podem ser influïts per l’excessiva presència de la televisió.
La televisió és una finestra oberta a la realitat.
La televisió ens mostra la realitat de la nostra societat, sinó que es refereix al fet que la televisió reprodueix tot el que l’audiència vol veure, la seva “realitat”. Les persones se senten identificades amb els personatges de diferents sèries televisives o d’alguns “reality shows” i volen que els seus programes reflecteixin la seva realitat, la seva vida quotidiana.
Els mitjans de masses insensibilitzen les consciències
Els mitjans de comunicació adreçats a un gran col·lectiu d’audiència i que normalment defensen una ideologia i una manera de fer, produeixen un efecte molt negatiu a les persones que veuen la televisió passivament ja que les priva de les seves pròpies idees i ideologies fent que la televisió decideixi per elles. És per això que diem que insensibilitzen les consciències, perquè no els deixen actuar de la manera que ells voldrien.
