Vàrem triar aquest tema perquè és d'actualitat i la veritat és que ens va semblar força interessant tractar-lo. L'Eva Vives, l'Eva Rodríguez, l'Elena i jo vàrem defensar el "sí" a l'aula inclusiva i, a l'equip contrari, hi havia la Carol, la Marta Castella i l'Anna Valls que estaven a la posició del "no". Per una banda, nosaltres defensàvem que els recursos per a un bon aprenentatge s’han de posar on és l’alumne, i no pas l’alumne on són els recursos. I per l'altre banda, les de l'equip contrari, evidentment, elles van argumentar que el nivell de l’aula baixava molt si es feia una aula inclusiva i també que els docents havien d’estar molt preparats i que actualment era impossible.

A l'hora de preparar el debat, primerament, vàrem treballar els dos grups per separat i el dia abans ens vàrem trobar per acabar de retocar-lo.

La veritat és que ens vàrem posar un mica nervioses però, en la meva opinió, comparat amb la recitació, això no és res! Crec que tampoc ens va sortir tan malament. A més, jo no vaig mirar gaire el full, tota una proesa! Jajaja!

Durant la Setmana d'activitats extraordinàries, després de la conferència de l'Eulàlia Bosch, vàrem assistir a una conferència que es va dur a terme en el Cibernàrium, que està situat a Nou Barris. El Cibernàrium és un centre obert i gratuït d'alfabetització i capacitació en la societat digital que dona suport a empreses i persones dins del món digital. Aquest duu a terme un programa de curta durada i està dividit en tres nivells. A més, ofereix una flexibilitat d'horaris, per tal que cada persona s'ajusti a les seves necessitats.

Allà ens varen explicar que antigament utilitzàvem la Web 1.0, on nosaltres trobàvem informació penjada a una pàgina d'Internet i creada per una sola persona. Al començament de la incorporació de les TICS a les pràctiques educatives, s'ha debatut bastant sobre les competències tecnològiques que els docents havien d'adquirir en els seus diferents processos formatius. En canvi, ara estem assistint a una àmplia extensió del concepte de Web 2.0. Aquesta té com a característica la substitució del concepte de Web de lectura, pel de lectura-escriptura. Multitud d'eines estan ajudant que, els processos productius d'informació que es desenvolupen entorn de la Xarxa, es puguin engegar sense gairebé cap tipus de coneixement tècnic, i sense una excessiva despesa de temps. Per això, engegar actes educatius entorn d'Internet (Web educativa 2.0), resulta, avui dia, una tasca molt més fàcil des del punt de vista dels recursos lògics necessaris, amb el que podem fer prevaler el nostre perfil docent sobre rols més propers al món de la Informàtica. Per tant, avui dia, treballem amb la web 2.0 que són totes aquelles eines que utilitzem actualment perquè tots poguem crear contingut a la Xarxa, creant, doncs, informació que després és compartida.

Aquí deixo un esquema on es defineixen els conceptes Web 1.0 i Web 2.0 mitjançant les seves diferències.

Finalment, en la meva opinió, crec avui en dia, es necessari que sapiguem com funciona Internet i les noves tecnologies perquè ja se'ns estan fent imprescindibles a la vida quotidiana per tant, és important saber-ne fer un bon ús i saber-les utilitzar correctament.

Això és tot.

La veritat és que ho vaig passar molt, molt, molt (PERIÒDIC) malament. A més, em vaig quedar en blanc i vaig haver de mirar el full per continuar... Ah, i tampoc vaig fer la presentació de la meva recitació... Sincerament, els nervis se'm menjaven... Sí, haureu comprovat que sóc nefasta per les exposicions orals.

Aquí us deixo el que vaig recitar. És un monòleg que la Kate Winslet es fa al principi de la pel·lícula The Holiday: