Bé, avui és l'últim dia per tancar el blog. Sincerament, no he fet moltes entrades durant el semestre perquè he estat bastant ocupada... Així que, puc dir la meva intervenció al blog ha estat un xic pobre.

Un projecte telemàtic consisteix a dur a terme unes determinades activitats conjuntament amb altres escoles, i intercanviar-ne els resultats per internet. Amb això es pretén fomentar el treball cooperatiu i la comunicació entre escoles, de manera que als continguts propis de cada àrea s’hi afegeixen uns nous valors: el treball en grup, compartir responsabilitats i informació, aprendre dels altres, respectar opinions i cultures diferents, només per citar-ne alguns.

Participar en un projecte telemàtic cooperatiu requereix un esforç de preparació per part del professorat, que queda sovint recompensat per un grau molt elevat d’implicació per part de l’alumnat. Ara bé, és important complir el compromís de participació de principi a fi perquè l’abandonament repercuteix negativament en els alumnes.

De projectes telemàtics n’hi ha de diversos tipus. Alguns, són ideals per a iniciar-se perquè requereixen poca feina prèvia i poques sessions de classe. Altres, són més complexes, amb calendari de participació i proposta d’activitats. Aquests darrers ofereixen un ampli ventall de possibilitats de treball, amb nombroses activitats de les quals podem triar aquelles que millor s’adapten a les nostres necessitats o interessos.

El dijous dia 26 de Novembre el meu grup ens va tocar fer el debat tractat sobre l'aula inclusiva. El debat és un diàleg entre dues o més persones que intenten exposar el seu punt de vista sobre un tema comú i convèncer l'altre de la veracitat o bondat de la pròpia opinió. El debat té un caràcter més formal que la simple conversa, per això vàrem preparar els arguments amb molta cura. En el nostre cas no disposàvem de la presència d'un moderador (aquest és el que cedeix el torn de paraula i fixa les normes per a l'intercanvi de parers).

Bé, el dijous passat vàrem començar les recitacions individuals... A mi, per variar, em va tocar ser la primera (sí, tot i ser a sorts em va tocar començar...).
"He comprovat que gairebé tot el que s'ha escrit sobre l'amor és cert. Shakespeare deia que els viatges acaben amb la trobada dels enamorats. Quina idea més extraordinària! Personalment mai he experimentat res remotament semblant a això. Però, estic convençuda que Shakespeare sí... Suposo que penso massa en l’amor, més del que hauria de pensar-hi... Admiro constantment el seu aclaparant poder d'alterar i definir les nostres vides. "

"També va ser Shakespeare qui va dir que l'amor és cec; doncs bé, estic segura que això és veritat. Per a algunes persones, de forma inexplicable, l'amor s'apaga. Per a unes altres, l'amor senzillament se’n va. Si bé és cert, per descomptat, que l'amor també pot trobar-se, encara que sigui solament per una nit. No obstant això, existeix una altra classe d'amor, el més cruel, aquell que pràcticament mata a les seves víctimes. Es diu amor no correspost i en aquest apartat en sóc una experta. La majoria d'històries d'amor parlen de persones que s'enamoren entre si, però, què passa amb els altres? Qui conta la nostra història? La d'aquells que ens enamorem sols... Som víctimes d'una aventura unilateral, som els maleïts dels éssers estimats, els éssers no estimats, els ferits que es valen per si mateixos, els discapacitats sense plaça d'aparcament reservada... Sí, esteu veient a una d'aquestes persones."

Per fi ja tenim finalitzat el curt que ens demanaven per a la classe de GITIC!

La primera setmana ja teníem moltes escenes gravades ja que un dia vàrem quedar per fer el treball d'en Marian i vàrem aprofitar per fer el guió i començar el curt. Aquest vídeo ha estat gravat a Calella, a Sant Pol, i també a casa de la Marta!

La veritat és que va ser diverit gravar però, no va ser-ho tant a l'hora de muntar el vídeo. Hi havia un munt de pífies!

Aquí us el deixo:

Avui penjo l’exercici “Qui ets, tu?” de la classe de COED:




Aquesta fotografia descriu a una persona molt previsora, és a dir, l’Eva.

La vaig conèixer a la universitat tot i que jo ja la tenia vista perquè viu al mateix poble que jo, a Calella. Des de la primera setmana, anem juntes al tren on cadascú fa la seva. Jo, per exemple, quasi sempre em poso a escoltar música, en canvi ella llegeix llibres, treu apunts, es posa o es treu jaquetes/mocadors/jerseis, juga amb el mòbil... Un dia em vaig fixar bé amb tot el que duia dins la motxilla i no són pas poques coses!

En aquesta imatge es pot veure primer la motxilla tancada amb un volum important! La següent és la segona fase, quan l’obres has d’anar amb compte perquè probablement et surtiran les coses volant! I l’última he volgut plasmar tot el que es pot arribar a portar dins una motxilla... o almenys la de l’Eva. Això sí, pesa com un mort! (Potser he exagerat una mica amb la descripció de la fotografia!).

També puc dir que és una persona que li agrada molt llegir i que ha llegit bastants llibres a més, és molt aplicada i sempre fa la feina quan toca cosa que la converteix en una persona molt responsable. Però Eva, això sí, ens hem de culturalitzar, eh, eh!!! Que això no pot ésser!!! Tu tranquil•la que la Marina et convertirà en una persona amb una cultura molt potent, deixa-ho a les meves mans! Jajajajaja! ;)

El dijous, després del llarg trajecte des de Plaça Catalunya fins a Blanquerna plovent “a sac pac” i d’arribar a la classe com si m’hagués acabat de dutxar, l’Imma ens va passar una entrevista d’en Guillermo Orozco -professor i investigador del Departament d'estudis de Comunicació social de la Universitat de Guadalajara (Mèxic)-. Guillermo en aquesta entrevista ens proposa una reflexió i ens ofereix una lectura pedagògica de la comunicació audiovisual a l'era d'Internet. Un repte per a l'educació i que afecta a tota la comunitat educativa. Entre d'altres, l'especialista en comunicació audiovisual assenyala que la imatge té un codi universal front Internet, en aquest s'han de menester d'uns requisits per a entrar-hi. Cada mitjà té un codi i cal preparar-se per a ser audiència i ser crítics envers els mateixos mitjans.

Seguidament, vam veure dos anuncis. El primer el vam comentar a classe. Aquest anunciava material escolar, robar per anar a l’escola... Era de Galeries “no sé què” (no recordo com es deia el lloc que estava anunciant ja que no he sabut mai de l’existència d’aquestes galeries).

El segon “spot” que vam veure va ser el de Seat Altea XL. Sí! El de “oh, Brother”. Ara en faré l’anàlisi:



Aquest anunci ens transmet el tipus de família exemplar. La família que es preocupa pels nens, que pensa amb ells...

Ens explica l'entranyable història de Brother, un enorme monstre pelut que s'alimenta de l'amor que li donen els seus amos, cosa que el fa créixer, fent-se cada vegada més i més gran.

Encara que en principi la història sembla estar plantejada aliena al producte promocionat, aviat descobrim que no és així. El creixement desproporcionat del monstre serveix com a excusa per demostrar que el cotxe familiar que s'està anunciant té unes grans capacitats d'espai.

A més, durant l’anunci apareix el porquet rosa de peluix al sofà, un dels animals que anava dins del cotxe a un altre “spot” de Seat Altea XL (los animales de dos en dos “uaa uaa”):



Això és tot!

L'altre dia a classe de GITIC vam treballar amb un programa (Cmap Tools) que serveix per crear mapes conceptuals. La veritat és que m'ha semblat molt útil.

Aquí us deixo la imatge del meu mapa conceptual que vam fer a l'aula sobre Internet:

A la classe de GITIC hem treballat la gran força que tenen els mitjans de comunicació sobre l’audiència ja que la majoria de vegades creen una falsa il•lusió de realitat mitjançant el llenguatge audiovisual.

Seguidament, ens hem endinsat en el món de la televisió, un dels mitjans de comunicació que més ens afecta. Aquesta transmet valors i proposa models per tant, es pot dir que influeix en la socialització.

Tot seguit hem analitzat un anunci de Coca-Cola que tracta d’una mestressa de casa que busca feina però no li donen perquè necessita referències. Llavors, el fill gran de la dona es presenta al despatx del cap i li explica tot el què ha fet la seva mare per la família. La primera impressió ens ha semblat molt bonic però al veure’l més de dues vegades i analitzar-lo hem començar a trobar-li defectes. Hem arribat a la conclusió que podria ser un anunci sexista per diferents motius:

• Qui defensa a la mare és el fill gran però, per què dóna referències una noia en comptes d’un noi?
  
  
• Quan la mare arriba a casa l’única persona que s’aixeca per rebre-la és la filla petita mentre que tots els altres continuen fent les seves coses.
  
  
• Quan el fill està parlant amb el cap li diu: “debería darle las gracias a mi padre por haberla elegido”. Què?! I per què al seu pare?!...
  
  
• La mare busca feina i no té referències, per què? Al no tenir referències l’anunci ens està dient que la mare sempre ha estat mestressa de casa i per tant, és la que fa les feines de casa...

I crec que encara hem deixo alguns aspectes...





-------------


Ara nosaltres hem de buscar un spot i fer la nostra pròpia anàlisi:

Jo pel Youtube he trobat dos vídeos de Cola Cao. És un anunci que per una banda el protagonitza una nena i per l’altre un nen. Mirem-los:









Ara anem a analitzar-los:

El Cola Cao és un producte que al principi pot consumir qualsevol persona de qualsevol edat però, al ser una beguda amb sabor a xocolata el producte es promociona bàsicament entre nens i nenes. Per a promocionar el nou rostre d'un producte tan tradicional com és el Cola Cao es requereix una imatge publicitària que destaqui tal novetat i que alhora atregui i enlluerni als més petits. Per això, s'ha creat una campanya publicitària protagonitzada per personatges de ficció de dibuixos animats, que personifiquen cadascuna de les vitamines afegides a aquest producte.

Les vitamines que es destaquen en els anuncis que analitzem a continuació són el calci i el ferro. Per a presentar-les s'han realitzat dos anuncis: el que destaca el calci que es dirigeix a les nenes, i el que destaca el ferro que es dirigeix als nens. Òbviament, Cola Cao alimenta per igual a tots els nens i nenes, però els valors que es promocionen són totalment diferents.

La primera vitamina que dóna pas l’anunci és el calci, que apareix personificat en un dibuix femení que es dirigeix a dues nenes. El missatge central que ens transmet és que el calci és molt bo i necessari per als ossos, i que si ho prenen, el seu creixement serà òptim. Aquesta protagonista femenina, Kalz, és de color rosa, molt estilitzada i amb una cintura molt estreta. Mentre que parla amb les nenes, no para de moure's i amb la seva llarga cua, s'abraça el cos i la cintura. Encara que aquesta descripció pugui semblar ridícula, és com es tendeix a identificar a les nenes: el color rosa, la coqueteria... Tots són tòpics que no ens sorprenen quan els veiem representats i que no dubtem a identificar-los com a aspectes femenins.

El segon anunci, on es destaca el ferro, també apareix un dibuix animat però en aquesta ocasió és masculí i es dirigeix a un nen per tant, aquest cop el dibuix personificat és de color blau i vesteix d'una manera molt informal. Així que aquest dóna èmfasi a la vitamina del ferro ja que pots arribar a ser molt fort. Com es pot veure, aquesta versió de Cola Cao Torbo també juga amb tòpics, en aquest cas habitualment associats a rols masculins: el dinamisme, la informalitat i el vigor són característiques que es promocionen positivament quan es parla a aquest col•lectiu.

En conclusió, l’anunci de Cola Cao també cau en una dinàmica comercial i persuasiva que juga amb uns estereotips típics i imposats tradicionalment: les nenes s’han de cuidar el cos, han d’estar sanes i han de créixer bé i els nens han d’estar forts, han de tenir energia... Però, el més greu és que aquests missatges se'ns imposen des de la infància, gairebé sense donar-nos compte i això no és pas bo. Llavors, és quan hi ha problemes com la bulímia i la anorèxia (en el cas de les noies).

Bé, aquesta ha estat la meva anàlisi!

Avui penjo la pràctica del PowerPoint.

Com que no havia de tractar sobre cap tema específic, he posat fotos de quan vai anar al CosmoCaixa l'altre dia amb unes amigues de la universitat.

En principi, s'hauria d'escoltar l'audio que he posat (I'll be there for you de Rembrandts), però per variar, crec que no s'escoltarà...

L'altre dia a la classe de COED vam estar fent una ullada a la pàgina web de'n Joan Brossa i en vam estar comentant unes imatges.

Avui tot mirant l'apartat de "poesia visual" m'he fixat amb aquestes dues fotos que m'han cridat l'atenció. La primera imatge és de l'apartat de música:


I la segona imatge forma part del món del cinema:



No explicaré la meva reflexió prefereixo que vosaltres mateixos feu la vostra observació i en treieu conclusions!

La comparació entre el codi oral i el codi escrit es pot fer des de dos punts de vista: identificant les característiques contextuals (espai, temps, relació entre els interlocutors, etc.) i textuals (adequació, coherència, etc.).

Pel que fa a les característiques contextuals, en l’antiguitat hi havia unes comunicacions pròpies de l’escrit i unes altres de diferents, pròpies de l’oral. En canvi, avui en dia, gràcies al gran avenç de la tecnologia, els dos codis es troben ben equiparats (telèfon, tèlex, etc.).

En la època que vivim es troben diversos tipus de comunicacions segons el temps i l’espai d’emissió i recepció del missatge. Les situacions més usuals en el codi oral són diàlegs cara a cara i conferències i en el codi escrit una carta i una postal. Tot i així cada vegada ens són més imprescindibles els mitjans com la televisió o el telèfon.


DIFERÈNCIES CONTEXTUALS
(Agafant com a base les comunicacions abans esmentades)

En el canal oral el receptor comprèn amb l’oïda el text cosa que en el canal escrit no passa ja que el receptor llegeix amb els ulls el text. Tornant altra vegada al canal oral i, a diferència de l’escrit és que el receptor percep successivament i l’altre simultàniament. A més, l’oral comporta una comunicació espontània, immediata i efímera tot al contrari que l’escrit ja que aquest la seva comunicació és elaborada, diferida i duradora. Una altra contrarietat seria que en l’oral, òbviament, existeixen els codis no-verbals i per suposat consta d’interacció en canvi, en l’escrit no existeixen aquestes dues característiques (tot i que els codis no-verbals també poden ser utilitzats pel canal escrit, però poc).

Pel que fa a les característiques textuals s’ha concentrat sobretot en una petita part del camp: la fonètica i l’ortografia, i s’ha deixat de banda altres aspectes com la morfosintaxi , el lèxic o les regles d’adequació o de coherència.


DIFERÈNCIES TEXTUALS
(Pel que fa als aspectes anteriors)

Pel que fa a l’adequació, en el canal oral usa més freqüentment les varietats dialectals i opta normalment per un grau de formalitat baix. E canvi, en el canal escrit es fa un ús més freqüent de l’estàndard i el grau de formalitat sol ser més alt. Seguidament, en la coherència de l’oral es pot dir que hi ha una selecció menys rigorosa de la informació, és més redundant, l’estructura del text és oberta i les estructures són poc estereotipades tot al contrari que a l’escrit ja que en aquest canal la selecció de la informació és molt precisa, és menys redundant, l’estructura és tancada i les estructures, òbviament, són estereotipades. A continuació, topem amb la cohesió oral; aquesta és menys gramatical, utilitza molts elements paralingüístics, utilitza forces codis no-verbals i hi ha una alta freqüència de referències exofòriques (tu, jo, aquí, ara, etc.). En canvi, en l’escrit el text és molt més gramatical, els elements paralingüístics són poc usats a l’igual que els codis no-verbals, i hi ha una alta freqüència de referències endofòriques (ell, aquell, meu, alguns, etc.). Pel que fa a les diferències gramaticals n’hi ha de diferents tipus. La primera, és la fonologia i la grafia, que en el canal oral incorpora les formes pròpies dels usos espontanis i ràpids en canvi, en l’escrit gairebé no incorpora aquestes formes. La següent és la morfologia; en l’oral prefereix solucions poc formals i en l’escrit també usa solucions formals. A continuació, la sintaxi en el canal oral té una tendència a usar estructures sintàctiques simples, alta freqüència de frases incabades, l’ordre dels elements és força variable i hi ha el•lipsis freqüents. Contràriament, a l’escrit les estructures són més complexes i desenvolupades, quasi mai hi ha frases inacabades, l’ordre, per suposat, és més estable i hi ha les el•lipsis queden gairebé absents. I per últim, hi ha el lèxic que en l’oral té les següents característiques: prefereix un lèxic no marcat formalment, freqüència baixa de mots amb significats específics, accepta la repetició lèxica, usa hiperònims en funció de mots jòquer (cosa, dallò, fotre, etc.), també usa tics lingüístics (sí?, xaval!), mots crossa (vull dir, llavors, etc.) i onomatopeies. Mentre que en el canal el lèxic tendeix ha ser marcat formalment, hi ha una freqüència molt alta, s’elimina la repetició lèxica amb sinònims, tendeix a usar els mots equivalents i precisos i gairebé sempre s’elimina els tics lingüístics, mots crosses i les onomatopeies, frases fetes, ets.

En conclusió, el canal escrit té unes característiques diferents de l’oral. L’escriptor haurà d’utilitzar recursos lingüístics.



Durant al llarg de la història la relació oral-escrit ha estat concebuda de diferents maneres. Avui en dia, l’oral és l’objecte únic dels seus estudis, mentre que l’escrit és un simple mitjà per transcriure la parla. Per tal de saber quin paper juga ambdós s’haurà d’aclarir abans quina és la relació. Entre els autors que han estudiat aquesta relació, Gérard Vigner i Leonard F.M. Scinto ofereixen dues visions globals i complementàries.

El primer analitza la qüestió des de l’òptica de la didàctica de la llengua i presenta tres models de relació oral-escrit, que es corresponen amb tres concepcions de l’ensenyament de la llengua. L’esquema següent les resum:


ESTATUS DE L’ESCRIT
(Segons Gérard Vigner)

L’ESCRIT TRADICIONAL	L’ESCRIT, CODI SEGON	L’ESCRIT LLENGUA
L’escrit és l’objecte exclusiu d’aprenentatge.	L’oral és l’objecte primer i primordial.	L’oral i l’escrit són autònoms.
En refusa qualsevol model oral.	S’aprèn l’escrit per transcriure oral.	S’aprèn a comprendre i produir textos orals i escrits.
Mètodes gramaticals.	Mètodes àudio-visuals.	Enfocament comunicatiu.

Scinto, en canvi, analitza la qüestió d’una òptica psicolingüística i també presenta tres models diferents de relació-escrit:


ESTATUS DE L’ESCRIT
(Segons Leonard F.M. Scinto)


MODEL DEPENDENT:
(Tradicional)

Llengua --> Oral --> Escrit

-------------------------------------

MODEL EQUIPOL•LENT:
(Cercle de Praga)

Llengua:

• --> Oral
• --> Escrit

(Oral <---> escrit)

-------------------------------------

MODEL INDEPENDENT
(Glossemàtica)

Llengua:

• --> Oral
• --> Escrit
• --> Altres manifestacions

Tot seguit us deixo l'exercici 4 de GITIC:





M'ha agradat fer aquest exercici ja que no m'ha semblat gens difícil. A més, trobo que és de gran utilitat ja que publicar informació mitjançant diapositives pot ser més atractiu i no tan feixuc.

Aquí us deixo amb català i resumit l'article que vam haver de llegir-nos a la classe de Comunicació oral, escrita i digital.

TUSON, J. (1984). Lingüística. Barcelona: Barcanova (p.45 – 50).

3. EL LLENGUATGE I LES LLENGÜES

3.1 QUELCOM MÉS QUE UN MEDI DE COMUNICACIÓ

Les senyals són importants per a la comunicació ja que tota senyal està destinada a la transmissió d’informació . Aquestes adquireixen sentit quan són utilitzades sempre per un emissor i un receptor. Per exemple. seria impensable l’existència del llenguatge humà si aquest no estigués constituït per senyals o combinacions d’aquestes per tal de tenir comunicació. Però no només ens podem basar amb el llenguatge humà sinó que també hi ha multituds de sistemes que també serveixen per a la comunicació. Per tant, si volem definir el terme de llenguatge haurem d’anar més enllà del que pensem en realitat, haurem de deixar enrere la frase: “el llenguatge és un instrument de comunicació”. Per tant, la complexitat del llenguatge ens exigeixen profunditzar en les característiques de la facultat humana.

3.2 ELEMENTS PER A UNA DEFINICIÓ DE LLENGUATGE

Tot ésser humà adquireix la funció innata de comunicar-se a través d’una llengua. Aquest medi d’expressió i comunicació és força complexa ja que el llenguatge consta de varis nivells i a més comporta creativitat. Així que només és l’ésser humà qui posseeix aquest mitjà tan summament elaborat.

A) El llenguatge i la organització de l’entorn

Els éssers humans sotmeten les percepcions en diferents graus d’abstracció a que sinó fos tinguéssim aquesta limitada varietat de percepcions no ens podríem entendre ja que si irrepetibles percepcions rebessin expressions lingüístiques igualment repetible no seria possible la comunicació. Així doncs, els éssers humans ens arribem a comunicar-nos gracies a aquestes abstraccions que tot home sap fer.

B) El llenguatge i el pensament

El llenguatge i les possibilitats lingüístiques s’haurien d’haver desenvolupat paral·lelament. El llenguatge és responsable que siguem capaços de pensar ja que sens una constitució mínima cerebral no és possible el llenguatge i per tant, si una persona no li és possible desenvolupar el llenguatge és que no té cap punt de intel·ligència. Però tot i que aquesta teoria ens semblarà lògica això no està completament verificat. En conclusió, el llenguatge és un element bàsic a la constitució del pensament i permet el discurs abstracte en diferents nivells.

C) El llenguatge i la memòria

El llenguatge és el suport bàsic de la memòria. Per una banda, l’ésser humà quan neix comença de nou i adquireix coneixements a través de la informació que hi ha hagut generació rere generació. De fet la memòria col·lectiva d’un poble es conserva en mites, llegendes... Per l’ altra banda, i quan parlem de memòria individual, la llengua empren un paper individual en la formació de la identitat personal ja que ens permet fer un propi relat de la nostra vida.

D) El llenguatge i l’autoexpressió

Moltes vegades el llenguatge no el fem servir per parlar amb altres persones sinó que ens ajuda a expressar-nos, a revelar el nostre estat d’ànim, a crear un discurs intern. I és que nosaltres pensem amb seqüències de paraules que es van representant dins la nostra ment. En conclusió, l’autoexpressió ens serveix per comunicar-nos amb nosaltres mateixos, és a dir, a fer diàlegs amb nosaltres mateixos, a fer reflexions sobre la nostra pròpia experiència...

E) El medi més extens

El llenguatge humà és el medi de comunicació per excel·lència per tots els elements ja esmentats. A més amb ell tota expressió humana té una traducció tot i que amb el llenguatge ordinari el significat sempre podrà perdre expressivitat, precisió o espontaneïtat. En canvi, quan volem passar del llenguatge a una senyal visual ens és impossible. En conclusió, l’expressió lingüística el medi de comunicació més extens dels éssers humans.

3.3 LA DEFINICIÓ DEL LLENGUATGE

Després de tots el elements que he anat explicant no ens queda el dubte que el llenguatge és el medi de comunicació més extens que tenim. Però també és el factor bàsic que ens constitueix com a éssers humans que som. A més el llenguatge forma part de la constitució del pensament i és el suport de la memòria. I per últim, dir que el llenguatge és la causa de diàleg intern i extern.

Hey! Avui us deixo la meva gravació representant un "sketch" de Friends que em va fer molta gràcia!!





Aquí us deixo dos link perquè pogueu mirar el vídeo:

• http://www.youtube.com/watch?v=GUBMgy65kL0&feature=PlayList&p=1CFCC3E0C8811EB6&index=11 (minut 4)
  
  
• http://www.youtube.com/watch?v=o_xH__mg03w

Sento que hi hagi publicitat però és el gadget més bo que he trobat..

El primer exercici de GITIC consistia en modificar una fotografia, que ens vam tirar a classe, a mida de carnet.

Les dimensions i el pes havien de ser de:

• 175x220 píxels
• 7KB.

Un cop modificada la fotografia es va enviar al professor pel Blink.

---------

Avui he fet la Pràctica número 1 a casa, que consisteix en retocar la mateixa fotogràfia dues vegades aplicant-li filtres amb el Gimp.

A la primera li he aplicat el filtre "distorsiones --> remolino y aspiración" i seguidament he escalat la imatge a uns 600x450 píxels. Després l'he guardada a un pes de manera que no ocupi tant: 60Kb.





A la següent imatge, primer li he aplicat el filtre de "decorativos --> foto antigua" i després "renderizado --> nubes --> nubes de diferencia". Li he aplicat unes dimensions de 800x600 píxels i un pes de 79,5Kb.




Aquestes dues fotografies han estat editades de tal manera que es puguin pujar sense problemes a qualsevol bloc.

Hola, em dic Marina i sóc estudiant del grau d'educació primària a la universitat Ramon LLull (Blanquerna). Avui estrenaré el meu bloc explicant-vos la meva experiència amb les tecnologies.

Durant l'etapa de primària vaig utilitzar programes com el Paint, el Kid Pix... per dibuixar però, també ens solien posar el Clic, que és un programa de diversos tipus d'activitats educatives. Ara bé, més endavant, a la secundària, ja ens van ensenyar com utilitzar els programes bàsics com el Microsoft Office (Word, PowerPoint, Excel), el Photoshop, el Movie Maker...

Avui en dia, considero que la tecnologia és fundamental a la meva vida ja que la utilitzo diariament. Per exemple, no puc sortir de casa sense el mòbil i l'iPod i quan surto de festa la càmera digital. A més, quan estic a casa i tinc temps lliure la televisió i l'ordinador són necessaris per passar aquest temps i no avorrir-me!

També m'encanta navegar per internet i descubrir coses noves, parlar pel msn, descarregar programes nous, fer menús amb el Nero i moltes més coses!

En conclusió, es pot dir que el dia d'avui no es pot viure sense la tecnologia perquè moltes vegades la utilitzem sense que ens donem compte.

Fins aquí la meva primera entrada! Fins una altra!