Avui ja és l'últim dia! Quina pena! Justament ara que ja els començava a conèixer, a saber-me tots els noms i agafar-los confiança... La veritat és que m'ha costat una mica apreciar-los ja que són bastant difícils. El primer dia que es van portar tan malament vaig quedar-me una mica sobtada, però a mida que han anat passant el dies m'he sentit més com a casa i avui m'ha fet molta llàstima marxar. Tots et pregunten: "tornaràs?", "hi seràs pel meu aniversari?", "Per què te'n vas? No te'n vagis!".
Els professors també han estat molt amables, tots són molt macos i la majoria d'ells ens deixaven intervenir a la classe quan volíem. Tots els dis a l'hora del pati em estat a la sala de professors prenent cafè i xerrant amb ells tan normal. A més, el grup de Blanquerna -Eva V., Eva R., Jordi, Àlvar, Juan Antonio- m'ha agradat molt, ja que tots ens hem portat bé i hem rigut molt.
El que menys m'ha agradat ha estat l'hora que m'he hagut de llevar durant tota la setmana -a les sis del matí- per agafar el tren. Anava bastant cansada; a més, no estic acostumada a llevar-me aquestes hores. Justament avui quan ja començava a agafar l'hàbit ja s'ha acabat. Bé, què hi farem?! Fins el febrer, doncs!
Ha estat un setmana molt bonica! Espero que sigui igual la pròxima vegada que hi haguem de tornar!
`Per fi s'ha obert el comentari.
Has tingut un grup difícil però a la vegada molt agraït. Els nens tenen això moments que t'ho fan passar malament però després t'estimen.
Has expressat bé la teva experiència i per tot el que em dius has après molt.
Endavant!!!