Dilluns quan vaig arribar, la directora em va presentar la tutora de tercer de primària la qual hauré d'anar seguint durant tota aquesta setmana. Des del començament ja vaig veure que seria una setmana bastant dura, ja que són uns nens molt moguts i amb problemes d'aprenentatge perquè tots vénen de diferents nacionalitats i, per tant, molts manquen de la parla catalana; és una classe amb una diversitat important; de fet, només hi ha un nen que ha nascut a Catalunya però és castellanoparlant i, per tant, el Català el domina molt poc. Només arribar a classe ja van trigar uns vint minuts de rellotge a asseure's a les cadires i a fer silenci i encara hi havia algun que s'aixecava i donava voltes per molestar els altres. També hi ha un alumne que té trastorns psicòtics i no para d'empipar i pegar els seus companys; normalment està dret fent soroll i insultant. Quan la professora veu que no fa gens de cas i no pot seguir donant classe l'envia amb la mestra d'educació especial. En general m'agrada com està organitzada l'aula. Aquesta està distribuïda en grups de quatre persones, és a dir, les taules estan agrupades de quatre en quatre i la professora a l'hora de donar classe no utilitza gaire la pissarra, més aviat es va movent per l'espai perquè tots els alumnes la puguin veure.

Jo estic a la classe de tercer anomenada: classe de les Mòmies. Aquest nom dóna peu a investigar d'on provenen i per a què s'utilitzaven. Normalment, a l'hora de medi, l'Àngels els ensenya coses sobre la història d'Egipte com els faraons, ciutats, símbols, etc. No és que treballin en projectes, però de tant en tant -més aviat quan poden- la tutora intenta fer alguna activitat com la que hem fet avui que consistia en ensenyar a cada taula un full de papyrus perquè poguessin veure sobre quin material escrivien abans els egipcis. Tampoc es pot dir que treballin tot a base de fitxes perquè tampoc he vist que n'utilitzessin moltes; i de llibres en tenen tres: d'Ànglès, Medi i Matemàtiques. Jo crec que tot ho fan més aviat oral o amb PowerPoints.

Quan toca Llengua la meitat dels alumnes baixen amb diferents professors per fer reforç ja que la classe normal els és impossible de seguir perquè una bona part no saben escriure o els costa molt i normalment quan es tracta d'escriure fan dibuixos. La veritat és que quan es parteixen en grups es nota bastant, la classe queda (la majoria de cops) una mica més tranquil·la i no es fa tan difícil portar-la, però tot i així hi ha vegades que déu n'hi do.

La veritat és que la tarda del primer dia vaig quedar-me perplexa després de la classe d'Educació Física; va ser horrible. Feia una setmana que la professora estava malalta i aquest Dilluns va tornar a venir. No sé si va ser perquè feia dies que no venia o perquè els alumnes tenien un mal dia però no paraven de barallar-se i/o d'estirar-se els cabells; a més, el nen amb trastorns psicòtics agafava una vara i anava pegant a les nenes o removia la paperera i agafava la brossa. La mestra no parava de cridar i li costava molt posar ordre; de tant en tant ho aconseguia, però de seguida tornaven a fer de les seves.

Una de les coses que m'he fixat més ha estat la manera que té la tutora de dirigir la classe. És bastant permissiva, és a dir, no escridassa massa, ni li dóna gaire importància si un nen s'aixeca i fa tonteries per la classe, tan sols es limita a avisar-lo unes quantes vegades fins que aquest fa cas. En canvi, una altra sempre té el to de veu aixecat, i de seguida perd els nervis (sincerament, hi ha per perdre'ls). Jo intento no fer ni una cosa ni l'altra, jo, de tant en tant, crido l'atenció quan no fan cas i comencen a donar voltes per la classe. La veritat és que quan estàs avisant a un nens, els altres comencen també a barallar-se o a aixecar-se. És bastant difícil.

Avui hem anat d'excursió a la biblioteca. Tant el camí com d'anada com de tornada no he parat de cridar l'atenció a dos alumnes que no paraven de fer el burro. Havien de fer una fila amb una parella i veritablement, aquesta costava que caminés recta; hi havien moments que més aviat semblàvem una pinya deformada en comptes d'una fila de nens, però de seguida els posàvem en ordre. Un cop allà, la bibliotecària els ha explicat com funciona la bilbioteca, com s'ordenen els llibres i quins tipus n'hi ha; la majoria d'alumnes han estat atents però cap al final ja començaven a despistar-se i a parlar entre ells. Al final de l'explicació els nens optaven amb la llibertat de buscar llibres i llegir-los durant una mitja hora.

En general, estic bastant contenta tot i que la classe sigui una mica desastre també té coses bones. No és exactament el que m'esperava, però, de fet, hi participo molt a l'aula perquè els nens necessiten bastant ajuda i l'Àngels sempre m'introdueix. També em serveix per veure com els nens s'intenten adaptar amb gent de diferents cultures. En general tots són una mica egoistes, no volen deixar la goma, agafen llapis dels altres i se'ls guarden a l'estoig, etc. però quan volen també saben portar-se bé; quan menys t'ho esperes s'aixequen de la cadira i et vénen a fer una abraçada o t'agafen de la mà. També estic molt contenta de la meva tutora, és molt maca i em va explicant quins problemes té cada nen, a més sempre intenta introduir-me a les activitats.

Ahir vàrem explicar què era un pla d'emergència i perquè s'ha de fer. Així que està previst que un dia d'aquesta setmana es faci un simulacre d'incendi. Segurament serà demà. No em vull ni imaginar com sortirà i quin rebombori es crearà a la classe quan s'hagin de posar ràpidament a la fila sense agafar ni jaquetes, ni motxilles. Veig a venir un caos important!

Això és tot per avui.