Bé, el dijous passat vàrem començar les recitacions individuals... A mi, per variar, em va tocar ser la primera (sí, tot i ser a sorts em va tocar començar...).
"He comprovat que gairebé tot el que s'ha escrit sobre l'amor és cert. Shakespeare deia que els viatges acaben amb la trobada dels enamorats. Quina idea més extraordinària! Personalment mai he experimentat res remotament semblant a això. Però, estic convençuda que Shakespeare sí... Suposo que penso massa en l’amor, més del que hauria de pensar-hi... Admiro constantment el seu aclaparant poder d'alterar i definir les nostres vides. "
"També va ser Shakespeare qui va dir que l'amor és cec; doncs bé, estic segura que això és veritat. Per a algunes persones, de forma inexplicable, l'amor s'apaga. Per a unes altres, l'amor senzillament se’n va. Si bé és cert, per descomptat, que l'amor també pot trobar-se, encara que sigui solament per una nit. No obstant això, existeix una altra classe d'amor, el més cruel, aquell que pràcticament mata a les seves víctimes. Es diu amor no correspost i en aquest apartat en sóc una experta. La majoria d'històries d'amor parlen de persones que s'enamoren entre si, però, què passa amb els altres? Qui conta la nostra història? La d'aquells que ens enamorem sols... Som víctimes d'una aventura unilateral, som els maleïts dels éssers estimats, els éssers no estimats, els ferits que es valen per si mateixos, els discapacitats sense plaça d'aparcament reservada... Sí, esteu veient a una d'aquestes persones."
La veritat és que ho vaig passar molt, molt, molt (PERIÒDIC) malament. A més, em vaig quedar en blanc i vaig haver de mirar el full per continuar... Ah, i tampoc vaig fer la presentació de la meva recitació... Sincerament, els nervis se'm menjaven... Sí, haureu comprovat que sóc nefasta per les exposicions orals.
Aquí us deixo el que vaig recitar. És un monòleg que la Kate Winslet es fa al principi de la pel·lícula The Holiday:
"He comprovat que gairebé tot el que s'ha escrit sobre l'amor és cert. Shakespeare deia que els viatges acaben amb la trobada dels enamorats. Quina idea més extraordinària! Personalment mai he experimentat res remotament semblant a això. Però, estic convençuda que Shakespeare sí... Suposo que penso massa en l’amor, més del que hauria de pensar-hi... Admiro constantment el seu aclaparant poder d'alterar i definir les nostres vides. "
"També va ser Shakespeare qui va dir que l'amor és cec; doncs bé, estic segura que això és veritat. Per a algunes persones, de forma inexplicable, l'amor s'apaga. Per a unes altres, l'amor senzillament se’n va. Si bé és cert, per descomptat, que l'amor també pot trobar-se, encara que sigui solament per una nit. No obstant això, existeix una altra classe d'amor, el més cruel, aquell que pràcticament mata a les seves víctimes. Es diu amor no correspost i en aquest apartat en sóc una experta. La majoria d'històries d'amor parlen de persones que s'enamoren entre si, però, què passa amb els altres? Qui conta la nostra història? La d'aquells que ens enamorem sols... Som víctimes d'una aventura unilateral, som els maleïts dels éssers estimats, els éssers no estimats, els ferits que es valen per si mateixos, els discapacitats sense plaça d'aparcament reservada... Sí, esteu veient a una d'aquestes persones."
