TUSON, J. (1984). Lingüística. Barcelona: Barcanova (p.45 – 50).
3. EL LLENGUATGE I LES LLENGÜES
3.1 QUELCOM MÉS QUE UN MEDI DE COMUNICACIÓ
Les senyals són importants per a la comunicació ja que tota senyal està destinada a la transmissió d’informació . Aquestes adquireixen sentit quan són utilitzades sempre per un emissor i un receptor. Per exemple. seria impensable l’existència del llenguatge humà si aquest no estigués constituït per senyals o combinacions d’aquestes per tal de tenir comunicació. Però no només ens podem basar amb el llenguatge humà sinó que també hi ha multituds de sistemes que també serveixen per a la comunicació. Per tant, si volem definir el terme de llenguatge haurem d’anar més enllà del que pensem en realitat, haurem de deixar enrere la frase: “el llenguatge és un instrument de comunicació”. Per tant, la complexitat del llenguatge ens exigeixen profunditzar en les característiques de la facultat humana.
3.2 ELEMENTS PER A UNA DEFINICIÓ DE LLENGUATGE
Tot ésser humà adquireix la funció innata de comunicar-se a través d’una llengua. Aquest medi d’expressió i comunicació és força complexa ja que el llenguatge consta de varis nivells i a més comporta creativitat. Així que només és l’ésser humà qui posseeix aquest mitjà tan summament elaborat.
A) El llenguatge i la organització de l’entorn
Els éssers humans sotmeten les percepcions en diferents graus d’abstracció a que sinó fos tinguéssim aquesta limitada varietat de percepcions no ens podríem entendre ja que si irrepetibles percepcions rebessin expressions lingüístiques igualment repetible no seria possible la comunicació. Així doncs, els éssers humans ens arribem a comunicar-nos gracies a aquestes abstraccions que tot home sap fer.
B) El llenguatge i el pensament
El llenguatge i les possibilitats lingüístiques s’haurien d’haver desenvolupat paral·lelament. El llenguatge és responsable que siguem capaços de pensar ja que sens una constitució mínima cerebral no és possible el llenguatge i per tant, si una persona no li és possible desenvolupar el llenguatge és que no té cap punt de intel·ligència. Però tot i que aquesta teoria ens semblarà lògica això no està completament verificat. En conclusió, el llenguatge és un element bàsic a la constitució del pensament i permet el discurs abstracte en diferents nivells.
C) El llenguatge i la memòria
El llenguatge és el suport bàsic de la memòria. Per una banda, l’ésser humà quan neix comença de nou i adquireix coneixements a través de la informació que hi ha hagut generació rere generació. De fet la memòria col·lectiva d’un poble es conserva en mites, llegendes... Per l’ altra banda, i quan parlem de memòria individual, la llengua empren un paper individual en la formació de la identitat personal ja que ens permet fer un propi relat de la nostra vida.
D) El llenguatge i l’autoexpressió
Moltes vegades el llenguatge no el fem servir per parlar amb altres persones sinó que ens ajuda a expressar-nos, a revelar el nostre estat d’ànim, a crear un discurs intern. I és que nosaltres pensem amb seqüències de paraules que es van representant dins la nostra ment. En conclusió, l’autoexpressió ens serveix per comunicar-nos amb nosaltres mateixos, és a dir, a fer diàlegs amb nosaltres mateixos, a fer reflexions sobre la nostra pròpia experiència...
E) El medi més extens
El llenguatge humà és el medi de comunicació per excel·lència per tots els elements ja esmentats. A més amb ell tota expressió humana té una traducció tot i que amb el llenguatge ordinari el significat sempre podrà perdre expressivitat, precisió o espontaneïtat. En canvi, quan volem passar del llenguatge a una senyal visual ens és impossible. En conclusió, l’expressió lingüística el medi de comunicació més extens dels éssers humans.
3.3
Després de tots el elements que he anat explicant no ens queda el dubte que el llenguatge és el medi de comunicació més extens que tenim. Però també és el factor bàsic que ens constitueix com a éssers humans que som. A més el llenguatge forma part de la constitució del pensament i és el suport de la memòria. I per últim, dir que el llenguatge és la causa de diàleg intern i extern.
