DIFERÈNCIES ENTRE ORAL I ESCRIT
La comparació entre el codi oral i el codi escrit es pot fer des de dos punts de vista: identificant les característiques contextuals (espai, temps, relació entre els interlocutors, etc.) i textuals (adequació, coherència, etc.).
Pel que fa a les característiques contextuals, en l’antiguitat hi havia unes comunicacions pròpies de l’escrit i unes altres de diferents, pròpies de l’oral. En canvi, avui en dia, gràcies al gran avenç de la tecnologia, els dos codis es troben ben equiparats (telèfon, tèlex, etc.).
En la època que vivim es troben diversos tipus de comunicacions segons el temps i l’espai d’emissió i recepció del missatge. Les situacions més usuals en el codi oral són diàlegs cara a cara i conferències i en el codi escrit una carta i una postal. Tot i així cada vegada ens són més imprescindibles els mitjans com la televisió o el telèfon.
DIFERÈNCIES CONTEXTUALS
(Agafant com a base les comunicacions abans esmentades)
En el canal oral el receptor comprèn amb l’oïda el text cosa que en el canal escrit no passa ja que el receptor llegeix amb els ulls el text. Tornant altra vegada al canal oral i, a diferència de l’escrit és que el receptor percep successivament i l’altre simultàniament. A més, l’oral comporta una comunicació espontània, immediata i efímera tot al contrari que l’escrit ja que aquest la seva comunicació és elaborada, diferida i duradora. Una altra contrarietat seria que en l’oral, òbviament, existeixen els codis no-verbals i per suposat consta d’interacció en canvi, en l’escrit no existeixen aquestes dues característiques (tot i que els codis no-verbals també poden ser utilitzats pel canal escrit, però poc).
Pel que fa a les característiques textuals s’ha concentrat sobretot en una petita part del camp: la fonètica i l’ortografia, i s’ha deixat de banda altres aspectes com la morfosintaxi , el lèxic o les regles d’adequació o de coherència.
DIFERÈNCIES TEXTUALS
(Pel que fa als aspectes anteriors)
Pel que fa a l’adequació, en el canal oral usa més freqüentment les varietats dialectals i opta normalment per un grau de formalitat baix. E canvi, en el canal escrit es fa un ús més freqüent de l’estàndard i el grau de formalitat sol ser més alt. Seguidament, en la coherència de l’oral es pot dir que hi ha una selecció menys rigorosa de la informació, és més redundant, l’estructura del text és oberta i les estructures són poc estereotipades tot al contrari que a l’escrit ja que en aquest canal la selecció de la informació és molt precisa, és menys redundant, l’estructura és tancada i les estructures, òbviament, són estereotipades. A continuació, topem amb la cohesió oral; aquesta és menys gramatical, utilitza molts elements paralingüístics, utilitza forces codis no-verbals i hi ha una alta freqüència de referències exofòriques (tu, jo, aquí, ara, etc.). En canvi, en l’escrit el text és molt més gramatical, els elements paralingüístics són poc usats a l’igual que els codis no-verbals, i hi ha una alta freqüència de referències endofòriques (ell, aquell, meu, alguns, etc.). Pel que fa a les diferències gramaticals n’hi ha de diferents tipus. La primera, és la fonologia i la grafia, que en el canal oral incorpora les formes pròpies dels usos espontanis i ràpids en canvi, en l’escrit gairebé no incorpora aquestes formes. La següent és la morfologia; en l’oral prefereix solucions poc formals i en l’escrit també usa solucions formals. A continuació, la sintaxi en el canal oral té una tendència a usar estructures sintàctiques simples, alta freqüència de frases incabades, l’ordre dels elements és força variable i hi ha el•lipsis freqüents. Contràriament, a l’escrit les estructures són més complexes i desenvolupades, quasi mai hi ha frases inacabades, l’ordre, per suposat, és més estable i hi ha les el•lipsis queden gairebé absents. I per últim, hi ha el lèxic que en l’oral té les següents característiques: prefereix un lèxic no marcat formalment, freqüència baixa de mots amb significats específics, accepta la repetició lèxica, usa hiperònims en funció de mots jòquer (cosa, dallò, fotre, etc.), també usa tics lingüístics (sí?, xaval!), mots crossa (vull dir, llavors, etc.) i onomatopeies. Mentre que en el canal el lèxic tendeix ha ser marcat formalment, hi ha una freqüència molt alta, s’elimina la repetició lèxica amb sinònims, tendeix a usar els mots equivalents i precisos i gairebé sempre s’elimina els tics lingüístics, mots crosses i les onomatopeies, frases fetes, ets.
En conclusió, el canal escrit té unes característiques diferents de l’oral. L’escriptor haurà d’utilitzar recursos lingüístics.
L’ESTATUS DE L’ESCRIT
Durant al llarg de la història la relació oral-escrit ha estat concebuda de diferents maneres. Avui en dia, l’oral és l’objecte únic dels seus estudis, mentre que l’escrit és un simple mitjà per transcriure la parla. Per tal de saber quin paper juga ambdós s’haurà d’aclarir abans quina és la relació. Entre els autors que han estudiat aquesta relació, Gérard Vigner i Leonard F.M. Scinto ofereixen dues visions globals i complementàries.
El primer analitza la qüestió des de l’òptica de la didàctica de la llengua i presenta tres models de relació oral-escrit, que es corresponen amb tres concepcions de l’ensenyament de la llengua. L’esquema següent les resum:
ESTATUS DE L’ESCRIT
(Segons Gérard Vigner)
| L’ESCRIT TRADICIONAL | L’ESCRIT, CODI SEGON | L’ESCRIT LLENGUA |
| L’escrit és l’objecte exclusiu d’aprenentatge. | L’oral és l’objecte primer i primordial. | L’oral i l’escrit són autònoms. |
| En refusa qualsevol model oral. | S’aprèn l’escrit per transcriure oral. | S’aprèn a comprendre i produir textos orals i escrits. |
| Mètodes gramaticals. | Mètodes àudio-visuals. | Enfocament comunicatiu. |
Scinto, en canvi, analitza la qüestió d’una òptica psicolingüística i també presenta tres models diferents de relació-escrit:
ESTATUS DE L’ESCRIT
(Segons Leonard F.M. Scinto)
MODEL DEPENDENT:
(Tradicional)
Llengua --> Oral --> Escrit
-------------------------------------
MODEL EQUIPOL•LENT:
(Cercle de Praga)
Llengua:
- --> Oral
- --> Escrit
-------------------------------------
MODEL INDEPENDENT
(Glossemàtica)
Llengua:
- --> Oral
- --> Escrit
- --> Altres manifestacions
